Copy
No ho veus bé? consulta la versió online

Butlletí setmana del 25 de juliol

Crònica d'una commemoració que mira al futur.

Els darrers dies s’han succeït un seguit d’actes commemoratius del 80è aniversari del cop d’estat feixista, de la seva derrota a Catalunya que va significar la victòria de les forces revolucionàries i l’inici de la guerra civil que va impedir la inauguració de l’Olimpíada Popular que havia de començar a les 16h30’ del 19 de juliol de 1936.

Fa un mesos diverses entitats, associacions, sindicats i partits van conformar el Comitè per la commemoració del 80è aniversari de l’Olimpíada Popular i aprofitar els actes commemoratius no només per “recordar” el que foren i el seu significat, sinó també com a mirall de l’actual situació a Europa o envers com l’esport és emprat per actituds xenòfobes i racistes. S’han editat 1.000 cartells reproduint el de 1936 i s’han penjat per tota Barcelona, també s’han reeditat dos mil samarretes com la que fou l’oficial i editat cinc mil fulletons: Què va ser l’Olimpíada Popular (http://www.cursacompanys.cat/olimpiada/).
Destacar el que ja explicàvem la setmana passada, que per acompanyar-nos en tots aquests actes van venir quatre ciclistes del Club Clarions, club ciclista que havia de participar en l'Olimpíada i que els seus membres van ser molt actius en la guerra civil, com a brigadistes o fent agitació a favor de la República en el seu país.

 

Diversos actes ho han recordat. Un acte organitzat per la Generalitat al Palau de la Música, L’Últim Assaig, evocava com el 18 de juliol, Pau Casals dirigia l’assaig amb l’Orfeó Gracienc del concert que havia de dur-se a terme al dia següent al Teatre Grec dins dels actes de l’Olimpíada Popular i va servir de fil conductor d’un acte que es va endinsar, més que en  la memòria històrica, en la reparació a les víctimes i les entitats memorialistes.

L’Ajuntament de Barcelona amb l’alcaldessa Ada Colau al capdavant, ha organitzat actes oficiales a tots els districtes de la ciutat. És el primer cop  que passa. És l’expressió del canvi iniciat a moltes ciutats. L’exigència de reconèixer la memòria històrica, la cada cop major popularitat dels valors republicans s’entrellacen amb la potència del moviment sobiranista a Catalunya.

A la seu de CC.OO. el dia 8 de juliol s’inaugurava una exposició sobre l’Olimpíada Popular, “Els Jocs Oblidats” (que desprès anirà a la UGT i al CIEMEN). El mateix 19 de juliol s’inaugurava una altra exposició al mateix Estadi Olímpic Lluís Companys organitzada per Open Camp (l'any 1936, el president havia d’haver pronunciat el discurs d’inauguració), amb un debat-diàleg entre l’historiador Xavier Pujades i el tinent d’alcaldia Jaume Asens i conduït per Adelina Escandell, en nom del Comitè per la commemoració del 80è aniversari de l’Olimpíada Popular.  

També al bell mig del Portal de l’Àngel i la Plaça Catalunya, s’inaugurava una espectacular escultura fotogràfica amb la imatge de l’estand que acollia als atletes amb la presència de nombroses entitats i personalitats.


Es compleixen 80 anys de l’Olimpíada Popular. El 19 de juliol de 1936 més de 6.000 atletes de 23 països i 3.000 folkloristes (avui en diríem colles de cultura popular, castellers, dansaires...) havien de desfilar per l’Estadi Olímpic de Montjuïc. En tres mesos, just desprès del triomf del Front d’Esquerres el febrer de 1936, el Comitè Català Pro Esport Popular va organitzar un esdeveniment esportiu i cultural alternatiu als Jocs Olímpic de Berlin i a la propaganda del règim nazi.

Eren l’alternativa de les classes populars als Jocs Olímpics de l’aristocràcia del Comitè Olímpic Internacional (COI) que l’any 31 havia negat a Barcelona la celebració dels Jocs Olímpic perquè una setmana abans, el 14 d’abril de 1931, s’havia proclamat la II República. Eren l’alternativa de les classes populars a una concepció de l’esport de les elits. Eren l’alternativa de les organitzacions, ateneus i clubs populars i obrers a la propaganda nazi de supremacia racial. Eren l’alternativa que enllaçava la pràctica de l’esport com un dret (no feia tant que la vaga de la canadenca havia aconseguit la setmana laboral de les 8 hores) amb el dret a la cultura a l’abast de tothom.

L’Olimpíada Popular també és coneguda com els “Jocs oblidats”. Oblidats per què el cop d’estat feixista i l’inici de la guerra civil van impedir que s’inauguressin, oblidats per 40 anys de franquisme i per 40 anys on el que coneixem com el “pacte de la transició” va enviar  la memòria (ara anomenada històrica) al calaix de l’oblit col·lectiu, però també oblidats pel Comitè organitzador dels Jocs Olímpics del 92 que veien en l’Olimpíada Popular encara un desafiament a la concepció esportiva del COI ara ja convertit en una multinacional (tampoc en fou aliè que el COI estigués presidit per un hereu del franquisme, Joan Antoni Samaranch).

Tots aquests actes, com altres que s’estan preparant com la Cursa Lluís Companys el proper 1 d’octubre (www.cursacompanys.cat) o una desfilada popular el 8 d’octubre, han contribuït a que aquesta pàgina de la nostra història, escrita per les organitzacions obreres i populars d’arreu del món (en qualsevol altre país hi haurien tres o quatre pel·lícules sobre les Olimpíades Populars) sigui un xic més coneguda. 
Us proposem dos enllaços de programes de TV perquè us en féu una millor idea:
http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/07/19/commemoracio-80-anys-olimpiada-popular/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/lolimpiada-que-la-guerra-va-estroncar/video/5612196/

 
* El proper dissabte 1 d'octubre se celebrarà a l'estadi Lluís Companys,  la 9a cursa i caminada Lluís Companys, inclosa en els actes de commemoració del 80è aniversari de les Olimpíades Populars.
Trobareu tota la informació i us podeu inscriure.
                 

* DESCANS SENSE LLIBRES?

Un parell d'amics de la Fundació, el Ramon i el Miquel Àngel, ens han fet aquesta sèrie de propostes de llibres per aquest molt merescut descans. També hem aprofitat les recomanacions de la llibreria Pròleg, especialitzada en autores. Com sempre subjectiva però que no us deixarà indiferents.

PARADISO de José Lezama Lima :

       

Heu de llegir una de les obres mestres de la literatura universal en castellà. La poètica i el barroquisme de Lezama Lima. El castellà perdut a casa nostra .La cubanía .El plaer de la lectura només pel plaer de llegir. Un elixir que cal prendre a petits glops si no volem "emborrachar-nos". Absteniu-vos adictes al washtapp i gent accelerada...


EL CALLEJON DE ELOS MILAGROS de Naguib Mahfuz
  

Ara que no tenim una altra imatge l’Orient Mitjà i els països àrabs que no sigui la associada al terrorisme, islamisme o cops d’Estat , val la pena que ens recreem en El Caire i en un Egipte quasi oblidat...però que és el mateix que podrien trobar ara mateix. Endinsem-nos en el carreró de Midaq amb els seus personatges carregats de germanor, de passions, de conflictes , però de vida ...Naguib Mahfuz va situar aquesta novel·la en el cim de la literatura universal .


EN LA ORILLA de Rafael Chirbes

A mesura que passin el anys Rafael Chirbes serà reconegut com l’escriptor que més s’ha endinsat en les frustracions de la transició política i ha diseccionat millor els temps de la crisi al país, amb els seus perdedors i la corrupció dels guanyadors. No us perdeu En la orilla Premi Nacional de Literatura i de la Critica, Llibre de l’ any 2013 ...No és per casualitat


AMB UNS ALTRES ULLS. Una biografia de Monserrat Roig. de Betsabé García

Ara que a Catalunya es temps de escriptores i escriptors mediocres , és oportuníssima aquesta reivindicació de Monserrat Roig amb la primera biografia d’una escriptora catalana de primeríssim nivell . Era nostra, però ja és de tots i totes. Que ho sàpiguen les noves generacions...

LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA de Paul Preston i José Pablo García

La guerra civil, la actualització de Paul Preston , en un còmic de gran nivell de José Pablo García . Especialment pels adolescent per tal de que facin una immersió prou aprofundida i rigorosa. Molt recomenable.


HOJAS DE HIERBA de Walt Whitman

Poesia, també poesia pel descans . I no qualsevol poesia .una NordAmèrica que no albirem i ens és tan llunyana i estranya si la veiem amb ulls de Donal Trrump o fins i tot dels nostres ..“Camarada, això no és un llibre. Qui toca això toca a un home” , així definia Withman aquest llibre. Gaudiu-lo ...

I Ciutats ...també ciutats pel descans :

TRILOGIA SUCIA DE LA HABANA de Pedro Juan Gutiérrez

Si algú viatja a La Habana en aquest dies i encara que s’hagin establert relacions diplomàtiques amb els USA i encara que el “periodo especial” quedi lluny ,afortunadament , tot i així ,qui volguí conèixer La Habana de veritat (que és la seva gent fonamentalment), ha de començar per Pedro J. Gutiérrez i per aquesta “trilogia” .Tot el de més , és molt i molt superficial... Imprescindible.

CAMINAR BARCELONA de Patricia Gabancho
Igual, no surts de vacances i ets de Barcelona i rodalies...igual la visites . Amb les vit-i-una passejades que et proposa una argentino-catalana com és Patricia Gabancho , descobreixes alguna cosa mes que la Rambla o el barri Gòtic ...Tants dies tinguis, tants dies vulguis passejar, pots escollir., una altra manera de viure la ciutat . 

NADA CRECE A LA LUZ DE LA LUNA de Torborg Nedreaas

L'autora (1906-1978) d'aquesta fascinant història,  noruega, feminista i comunista, és considerada una escriptora de gran qualitat literària. Cal destacar la seva destresa per analitzar els personatges psicològicament i la potència descriptiva del paisatge. La història, escrita en primera persona ens porta a escoltar una dona que explica la seva vida. Tot passa en una sola nit, quan ella ofereix a l'home que la convida a casa seva, el seu cos o la seva història, i ell escull conèixer la seva vida. Llegirem aquest brillant relat escrit amb fluïdesa i valentia fins l'última pàgina.

UNA VOZ ESCONDIDA de Parinoush Saniee
L’ autora iraniana d’El libro de mi destino, nascuda l’any 1949, viu a Teheran, és sociòloga i psicòloga de formació. En aquesta segona novel·la que ens arriba traduïda, aprofita la història real d'un nen que no va parlar fins als set anys per posar en relleu la insensibilitat i la ignorància de molta gent. La seva mare, Mariam, una dona culta i educada que coneix de primera mà els danys que la incomprensió i la indiferència poden ocasionar a una persona, és la única que creu en ell. Però al mateix temps utilitza el silenci per a fer un crit de protesta. Una narrativa amb molta força que «enganxa» des del primer moment.

AUTOBIOGRAFIA, d'Angela Davis

L'Àngela Davis (dona, negra i comunista) Autora de Mujer, raza y classe, va publicar la seva biografia l'any 1974 quan tenia 28 anys. Tenim la sort que s'hagi reeditat. L'autora explica que en principi no volia escriure el llibre, però al final se'l va plantejar com “una biografia política en la que destaquessin les persones, els fets i les forces que al llarg de la meva vida m'han portat al meu actual compromís”. El llibre fa una radiografia de les lluites socials als Estats Units durant els anys seixanta i setanta. Ens presenta el punt de vista d'una militant afroamericana i la seva visió del moviment negre i del feminisme. En el punt final de la dedicatòria queda clar el seu objectiu: "A todos aquellos que están dispuestos a luchar hasta que el racismo y la injustícia social sean abolidos para siempre". I com que aquestes xacres encara estan molt recents al món,  continua la lluita!   

TEA ROOMS, Mujeres obreras. Luisa Carnés

L'autora és una de les escriptores de la generació del 27. El llibre es va publicar el 1934 i recull l'experiència de l'autora que va néixer en una família obrera i va treballar des de molt joveneta en un ambient semblant al que descriu al llibre, un saló de te proper a la Puerta del Sol. Descriu amb molta força la condició d'explotació com a treballadores a la que cal  afegir l'explotació com a dones. Durant la guerra l'autora va fer de periodista i a l'acabar, com tantes altres republicanes, va anar a l'exili a Mèxic on va seguir escrivint i treballant com a periodista.  

LAS SINSOMBRERO, Sin ellas, la historia no está completa.  Tània Balló

La  història i l'evolució d'aquestes dones de la generació del 27. La frase de Cristina Morató: “En la foto de grupo, junto a Lorca, Dalí, Buñuel o Rafael Alberti, siempre faltan ellas, ocultas tras la alargada sombre de sus compañeros” , ens exposa clarament perquè cal recuperar la memòria de la seva existència. Artistes en tots els camps, pensadores... dones lliures que van trencar motlles també en les seves vides privades i que el cop d'estat feixista (del que ara recordem el 80è aniversari) va acabar amb els seus somnis de llibertat i d’igualtat. 

I també: 

- Andrea Camilleri, Una voz en la noche, Salamandra, 2016
- Donna Leon, Las aguas de la eterna juventud, Seix Barral, 2016
- Petros Márkaris, Les 4 obres formen una visió de la
Grècia de la crisi económica. Editades per Tusquets.
Con el agua al cuello, 2011

 Liquidación final, 2012
Pan, educación, libertad,  2013
Hasta aquí hemos llegado,2015

- Eva Gª Sáenz de Urturi, El silencio de la ciudad blanca, Planeta, 2016
- Mia Couto, La confesión de la leona, Alfaguara, 2016
- Marta Sanz, Farándula, Anagrama, 2015
- Rafael Reig, Señales de humo, Tusquets, 2016
- Ignacio Sánchez Cuenca, La desfachatez intelectual, La catarata, 2016
- Almudena Grandes, Los besos en el pan

                 
* I us recordem que al Facebook de la Fundació l'Alternativa i al twitter "fun_alternativa" hi trobareu l'actualització de les activitats en què participem.


Bon estiu i bones vacances a tothom. Ens retrobem al setembre.

 
Facebook
Facebook
Twitter
Twitter
Web
Web
Donar-se de baixa del butlletí

Email Marketing Powered by Mailchimp