Copy
No ho veus bé? consulta la versió online

 

Butlletí 15.02.16

Fundació l'Alternativa



Diumenge passat, el dia 7 a TV3, en l'espai 30 min, es va emetre un documental sobre un tema que una part de la societat està debatent. Portava per títol: I tu, vacunes?
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/i-tu-vacunes/video/5582666/

Raül Valls, patró de La Fundació l'Alternativa i membre del Centre per la Sostenibilitat, ha escrit una reflexió sobre el paper de la ciència i les vacunes en la nostra societat que us convidem a llegir.

 L’aigua bruta del lucre i el nadó del progrés científic: l’irracionalisme “progre” de la postmodernitat i les vacunes

 

Una desgràcia, la mort d’un infant per diftèria a Olot l’any passat, ha destapat una problemàtica que fins fa poc era coneguda bàsicament en el món sanitari: cada cop més pares son refractaris a la vacunació dels seus fills. Allò que fa unes dècades hagués estat inconcebible, més enllà de grups religiosos de caràcter extremista i sectari, exposar als infants als perills de malalties greus i a voltes mortals, ha esdevingut preocupantment significatiu. Tot pediatre té pacients que prenen aquesta decisió impulsats, com reblava oportunament el professor Laporte, més per una acumulació esbiaixada d’informacions mal contrastades, que no d’un coneixement veraç basat en l’experiència passada i els mètodes científics.

Algunes reflexions més sobre aquesta qüestió. Al meu entendre en aquest tema estem davant d’una de formes més perilloses de qüestionament de la ciència moderna, per les conseqüències que pot tenir per la salut dels infants. Més enllà del esnobisme “progre” fonamentat en banalitats ( l’agulla gran i el nen petit i indefens, discursos eteris sobre “salut integral” etc...) es tracta d’un ideologia, en el pitjor sentit de la paraula, que barreja un furibund individualisme ( on el “a mi em sembla” prenc rang de llei universal) ,amb una desconfiança social típicament petit burgesa i procliu a adherir-se a la primera teoria de la conspiració que es difon per internet. I el que és més important, una pèrdua total de la perspectiva històrica que ens recorda els brutals índex de mortalitat infantil que es varen viure en els temps dels nostres avis i que delmaren generacions senceres. Aquesta pèrdua de la perspectiva sobre el passat ha afavorit una forma de veure el món irracionalista que desconfia de la ciència o del que aquesta ha de ser: un procés de coneixement i empoderament col·lectiu de la humanitat per millorar les seves condicions de vida.

Certament la mercantilització brutal i inacceptable que la industria farmacèutica ha fet d’una necessitat tant bàsica com la salut ha donat a aquests sectors reaccionaris i ultramuntans una argumentació aparentment progressista pels seus deliris pseudomàgics i esotèrics. Talment el que ens hauríem de preguntar és, si quelcom tant delicat ha d'estar en mans privades i sotmès a les lògiques del negoci i el lucre, i si no és el control públic i democràtic la millor garantia d'una investigació científica veraç i feta en funció dels interessos i necessitats de les majories socials. És absolutament lògic que es propagui la desconfiança quan ja hem tingut exemples ( la grip A) de grans campanyes basades en la por a la malaltia amb l’únic objectiu de fer diners. Però com expressa la vehement i oportuna dita, no podem llançar l’aigua bruta, de l’afany egoista de lucre d’uns pocs amb el nado dels progressos del coneixement mèdic i científic dins.

Això és just el pretenen els gurus antivacunes de torn quan parlen tranquil·lament i sense vergonya de “feixisme” i “pensament únic”, tot i referint-se a la vacunació massiva que per altre banda han permès els sistemes públics i universals de salut. Aquests, recordem-ho i propaguem-ho, conquestes irrenunciables de la lluita de les classes populars per una millora de les seves condicions de vida i benestar. Aquest discurs interessat, gens allunyat del que defensa un suposat dret a la “lliure elecció” que la majoria de vegades és simplement un “dret al privilegi propi i egoista”, ens mostra la capacitat que tenen per transformar el seu pensament reaccionari en quelcom digerible per aquest “progressisme” frívol i superficial que creu que pel fet de viure en una urbanització en mig del bosc s'és més ecologista que el comú dels mortals que ho fan dins la ciutat.

En aquest sentit cal que les forces revolucionaries de la transformació social i l’emancipació humana prenguin de nou la bandera del caràcter alliberador de la ciència i el coneixement i la posin en valor davant del retorn a l’obscurantisme reaccionari que anima aquest irracionalisme pseudoàcrata i neoliberal 2.0.

Raül Valls.   Membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i de la Fundació l’Alternativa



I RECORDEU d'apuntar a l'agenda!! El cicle comença el dimarts 23 de febrer al Pati Llimona.  Us hi esperem!!

 

 

















 

 















 















 

 

 

 






I
 




 

 

 








 

 

 

 
 






 


 



 


 


 







 

 

 

 

 


 

 

 

 




 

 

 
 
 
 

 

 

Facebook
Facebook
Twitter
Twitter
Web
Web
Donar-se de baixa del butlletí

Email Marketing Powered by Mailchimp